Amarillo al mig del desert texà, és una ciutat plena de crims estranys que acaben a les mans del Gros i el Cheto, dos policies que es troben en hores baixes, per qui ningú dona un duro i als quals el comissari odia profundament. A ells els assignen un nou cas paranormal, un assassinat estrany relacionat amb algun tipus de ritual satànic i cargols, fet que donarà inici a un cas de mil dimonis.
David Pamies (Elx, 1982 teixeix una història amb parella de detectius caiguts en desgràcia en un entorn paranormal, on la mitologia cristiana fa barreja amb el món de les fades, i on un ésser tan peculiar com un cargol té un paper central. Sempre és un risc embarcar-se a fer una història de gènere, per la possible sobreexplotació, qualsevol cosa sobre parelles de detectius i sobre dimonis d’inspiració cristiana i possessions ressonarà en el bagatge del lector, però Pamies aconsegueix jugar amb aquests ingredients i combinar-los amb habilitat per cuinar un plat amb sabor nou. Tot això acompanyat pel dibuix de David Sánchez (Madrid, 1977), amb la seva habitual línia clara minimalista i inquietant que s’adapta com un guant al relat. Li dóna l’ambient adequat, sempre més centrat en els personatges que en els fons. Tot i que la distribució de les vinyetes i la quantitat de text és diferent a la dels seus treballs en solitari. El fet d’adaptar-se al ritme del guió de Pamies fa que Sánchez experimenti d’una altra manera amb el control del temps i amb la disposició de les vinyetes. Una altra cosa que canvia amb els seus treballs en solitari és l’humor, que passa de ser més surrealista a un humor més sarcàstic però sense perdre aquell aspecte tan inquietant que sempre aconsegueix Sánchez.
El rei dels cargols teixeix una d’aquelles històries extravagants, que juga amb elements de gènere d’una manera que li dona una volta a la familiaritat del lector amb ironia i estranyesa, d’aquelles que deixen atrapat al lector.
L’obra va guanyar el Premi Finestres de Còmic en Català 2023
