Còmic a mig camí entre el relat històric costumbrista i el thriller sobrenatural, un estrany híbrid entre dos gèneres molt populars per separat. Jaime Martín (L’Hospitalet, Barcelona, 1966) dibuixa un homenatge a les “trementinaires“, dones que vivien al nord de Catalunya, apartades dels pobles, expertes en botànica i en remeis naturals. Aquestes dones feien les vegades de metges quan als pobles no n’hi havia cap i, per la seva manera de viure aïllada, entre altres coses, es veien sotmeses a les xafarderies i vexacions per part de les comunitats a les quals, paradoxalment, atenien en les seves necessitats.
Martín elabora una trama digna de pel·lícula (o fins i tot d’obra de teatre) amb un fort component d’intriga que es manté des de l’inici fins al final. Tanmateix, no és una trama vaporosa. Les seves arrels són realistes i es pren el temps necessari per retratar la manera de viure a la muntanya. Part de la raó per la qual aquesta hibridació de gèneres funciona és en l’excel·lent repartiment de la càrrega entre les dues dones protagonistes, les seves connexions amb cada gènere i l’establiment del lloc comú afecta a totes dues.
En Mara es concentra el retrat de la trementinaira, la seva manera de viure i la relació amb els altres. En la misteriosa dona que apareix a la portada es fonamenta el thriller i la part relacionada amb el sobrenatural. Una vesteix de costumbrisme i quotidianitat. L’altra de raretat i iconicitat.
Un fosc mantell es desenvolupa àgilment amb girs que donen tant peu a conèixer la vida sota les normes socials i els prejudicis de l’època com a desplegar el misteri presentat. Tot el còmic, en el fons, busca el retrat social, un dels temes que Martín domina molt bé. També domina el dibuix i la narrativa. L’estil de línia clara busca la claredat i fomenta la narració que impressiona el lector. I aquesta narrativa contempla alguns passatges molt ben executats per a la construcció del to.
