Després de guanyar la Fauve d’Or a Angoulême l’any 2018 amb la Saga de Grimr (Norma, 2020), d’algun lloc havia de treure la motivació el suís Jérémie Moreau (Gènova, 1987) per seguir contant històries. Moreau és un creador que explora i intenta renovar-se a cada obra. A Grimr el va seguir l’irregular Penss y los pliegues del mundo (Norma, 2023) i el molt més rodó El discurso de la pantera (Barbara Fiore, 2022). Ara ens arriba Els Pizzlys (Finestres, 2024), on Moreau aborda un tema cada cop més urgent, l’escalfament global, i aprofundeix en un aspecte que recorre molts dels seus treballs: la relació de l’espècie humana amb la natura i la resta d’éssers vius.
A Els Pizzlys, l’autor trasllada l’acció a l’Alaska més remota. Aquesta tria geogràfica i temàtica ve de la lectura d’un parell d’obres de l’antropòloga francesa, Nastassja Martin, investigadora que va realitzar un treball de camps de dos anys entre els Gwich’in (la gent petita), una societat de caçadors i recol·lectors d’Alaska, i de com aconsegueixen defensar-se davant Occident, i adaptar-se al canvi climàtic, en un territori on més es noten els efectes de l’escalfament. Un d’aquests llibres el publicará en res Errata naturae, Las almas salvajes: la resistencia de un pueblo de Alaska frente a Occidente.
A primer cop d’ull atrapa molt la magnífica coberta -manifest homenatge al Peter Pan de J.M. Barrie-, capaç de traslladar-nos a un territori de colors impressionants. El títol i la silueta de coberta fan referència a la nova espècie d’ós que ha sorgit arran de l’escalgament global, un encreuament entre l’ós grizzly i l’ós polar, per les dramàtiques migracions que es duen a terme a l’Àrtic. El títol esdevé clau en aquesta dissecció que fa Moreau de l’acció de l’home sobre el seu entorn i la pèrdua progressiva de les arrels com a espècie afavorides per una tecnologia cada cop més sofisticada.
Per fer-ho, l’autor seguirà els passos de tres germans parisencs: en Nathan, un taxista jove que cuida dels menors Etienne i Zoé, després de la mort dels pares. En Nathan coneixerà l’Annie, una clienta que marxa de França per tornar al seu país natal, Alaska, conscient que, un cop vídua, ja no li queda res a fer a París. Arran d’un fatídic accident de trànsit, els tres germans acabaran viatjant amb l’Annie al llunyà nord per començar una nova vida en un entorn radicalment diferent, sense mòbils, ciutat, ni tecnologia -un altre homenatge al País de Mai Més de l’obra de Barrie-.
Moreau reprèn l’estil més pulcre de El discurso de la pantera i es torna a lluir amb una narració fluïda i molt ben construïda, sense sobrecàrrega de diàlegs, emprant una línia arrodonida i delicada. El treball amb el color és impressionant. L’autor utilitza una paleta que combina tons molt vistosos amb colors fluorescents. El resultat és sumptuós, amb moltes dobles pàgines de gran bellesa. Destaquen especialment les seqüències que descriuen les sensacions i els somnis xamànics dels personatges.
La paleta de colors ajuda a ubicar-nos en un temps fins ara desconegut per a l’espècie humana. Ens endinsem en una nova era i en un nou territori que no ens garanteix la supervivència com a espècie. Aquesta nova etapa també cal diferenciar-la cromàticament.
Un altre dels punts forts de la història és la preferència de l’autor per evocar i no emetre judicis. La situació que descriu Moreau és aterridora pel fatal panorama que dibuixa, però en cap moment juga amb la por, ni el plamfet. Més aviat tira per un carrer més complicat i tortuós: opta per descriure una nova realitat que ja és aquí i que ens supera. Potser coixeja en un final massa conciliador amb la vida moderna i la capacitat d’entesa i adaptació a la saviesa ancestral. La història no ho necessita. Els Pizzlys és un àlbum que té prou virtuts com per no dependre de tesi o d’indicacions.
