Hi ha moltes figures històriques que, amb el temps, s’han idealitzat i s’han transformat en símbols de la cultura pop: els cavallers medievals, els vikings, els samurais, els pirates… Aquests últims han quedat com a personatges fora de la llei, caçadors de tresors amb molt poca moralitat. Figures de la cultura pop que, de mica en mica, s’han allunyat de la seva realitat històrica. Això és el que vol remarcar David Lester (Vancouver, Canadà, 1958) adaptant l’obra Villains of All Nations de l’historiador Marcus Rediker (Owensboro, Kentucky, EUA, 1951). Lluny de la idealització de les obres de ficció, construeixen un relat més proper a la realitat històrica de l’edat d’or dels pirates a l’Atlàntic a començaments del segle XVIII.
I ho fan des d’una perspectiva de conflicte de classe, que sovint s’oblida o s’obvia quan es parla dels pirates, una gent que virava la seva vida cap a la criminalitat i la persecució, moltes vegades sense cap altra alternativa i plenament conscient de la curta esperança de vida que això comportava. Mariners explotats per les companyies privades que dominaven el comerç marítim, sense gaires miraments, en una època en què es feien fortunes portant esclaus d’Àfrica cap a Amèrica. Estructures jeràrquiques rígides, explotació laboral de les classes baixes… No és d’estranyar que esclaus, mariners explotats i fugitius trobessin en la pirateria l’única sortida que els donava una mica d’esperança. A més, l’estructura dels vaixells pirates xocava amb uns conceptes de comunitat, democràcia i igualtat entre membres que resultaven massa radicals i perillosos per als governs de l’època.
Lester adapta aquests fets amb les històries de John Gwin, un esclau afroamericà escapat de Carolina del Sud; Ruben Dekker, un mariner comú d’Amsterdam, i Mark (Mary) Reed, una dona nord-americana que es feia passar per home. Les seves vides creuades donen forma al relat, que es construeix a partir del dibuix expressionista i cru, ple de grisos i amb superposicions d’imatges característiques d’en Lester.
Com a epíleg, el llibre inclou un text de l’editor Paul Buhle, que explora l’evolució de la figura dels pirates a la ficció nord-americana. I és que, si alguna cosa grinyola una mica, és que l’aproximació a la història dels pirates que fan els autors és molt anglosaxona. Tret d’això, recuperar la figura dels pirates més enllà dels tresors, el rom i els lloros és més que interessant, tot remarcant la seva lluita de classe, el seu model horitzontal i democràtic, unes idees que ressonen en la nostra actualitat i que sembla més necessari que mai recordar.
