Anna Sommer (Aarau, 1968) és una de les autores més singulars del còmic contemporani en llengua alemanya. Establerta a Zúric, Sommer ha desenvolupat una trajectòria marcada per un llenguatge visual inconfusible i una sensibilitat que explora amb lucidesa les complexitats de les relacions humanes. Col·laboradora habitual de revistes i diaris com Du, Vibrations o Strapazin, ha publicat obres ja imprescindibles dins del panorama europeu, entre les quals Remue-ménage, Amourettes, Tout peut arriver, L’Œuf, Les Grandes Filles, Sales d’Amies i Tinte. El 2024 va rebre el prestigiós Premi Max & Moritz a la millor autora de còmic de parla alemanya.
De la mà de La Topera, arriba ara a les llibreries del país el primer títol d’aquesta autora veterana traduït al català. El desconegut introdueix finalment l’obra d’Anna Sommer al nostre territori i ens convida a endinsar-nos, per primera vegada, en el seu singular univers creatiu. A continuació compartim un avançament del llibre i una entrevista amb l’autora, realitzada per via electrònica per Marc Charles, director de la col·lecció i col·laborador habitual al DDC.
Quan vas adonar-te que volies fer còmics?
Mai no m’havia plantejat convertir-me en autora de còmics. Però, com que dibuixar sempre ha estat la meva manera preferida d’explicar històries, és natural que en el còmic hagi trobat una manera d’expressió ideal.
Què t’inspira?
M’inspiren les històries de relacions. Per fer una història només calen dos personatges que es troben sobre el paper. El fet que durant molt de temps els meus còmics no tinguessin paraules limitava una mica el meu univers, però mai no ho vaig percebre com un obstacle. Que els meus protagonistes hagin de comunicar-se de manera no verbal potser porta a històries més poc convencionals.
Quins temes t’interessen més?
Tots els temes que formen part de les històries de relacions: l’atracció, l’amor, els conflictes, els malentesos, les mentides, el desig o la sexualitat.
Quin lloc ocupa El desconegut en la teva trajectòria?
És la meva primera història llarga i la primera amb diàlegs. Sorprenentment, no va ser més difícil desenvolupar una història llarga que una de curta; simplement va caldre més confiança per trobar l’arc que connectés les diferents peces del trencaclosques de la trama.
Com et va venir al cap l’argument de la història?
Té a veure amb una experiència personal. Uns anys abans havia perdut un fill durant un embaràs avançat, una pèrdua molt dolorosa. També ho va ser perquè per a la gent de fora era una pèrdua gairebé invisible. El llibre tracta sobre aquesta invisibilitat. I sobre l’esquinçament emocional de deixar anar un fill amb qui ja havies començat a establir una relació.
M’agradaria preguntar-te per l’escena del còmic a Suïssa. Com era quan vas començar? Hi havia molts autors que fessin còmic? I com és l’escena actualment?
Quan vaig publicar els meus primers còmics fa 30 anys, hi havia molt poques dibuixants de còmic dones. Afortunadament això ha canviat completament, i avui dia hi ha moltes autores presents en l’escena suïssa. Segurament també s’explica perquè el còmic s’ha convertit en una part important de la formació a les escoles d’art.
També has creat llibres per a infants. Què t’agrada d’aquest món?
Els llibres infantils que he dissenyat han estat gairebé sempre encàrrecs. Alguns d’ells per a l’hospital infantil, on es tractava d’explicar malalties complexes i els seus tractaments, com ara tumors cerebrals o leucèmia. El llibre infantil L’œuf és l’únic que no va ser un encàrrec. El vaig crear juntament amb la meva parella, Yves Noyau, que també és dibuixant i autor. Tracta la pèrdua d’un fill durant l’embaràs.
Combines gravat, il·lustració i còmic. Com decideixes quin format s’adiu millor a cada projecte?
Quan dibuixo un còmic, acostuma a ser un projecte personal al qual dedico el temps que cal. Segons la llargada de la història, la dibuixo amb tinta i ploma, com a El desconegut, o bé faig servir la tècnica del tall de paper, com en el meu darrer àlbum, Tinte, un relat mut en imatges. Des de fa uns anys també faig molts retrats amb la tècnica del tall de paper, de persones que em visiten a l’estudi i a qui retrato en directe.
Què tens ara mateix a la tauleta de nit?
Vida imaginària de Natalia Ginzburg, una de les meves autores preferides. És un recull d’assajos sobre temes personals, quotidians i polítics.