Friday és una sèrie de còmics (post)juvenil que ja porta un cert recorregut a Panel Syndicate. L’editorial Mai Més va publicar fa poc el seu tercer volum, i aquest era ja un bon moment com qualsevol altre per pujar-se al tren. El gir en la premissa és i no és nou, però és molt interessant en la seva variant i també en l’execució que n’han fet Marcos Martín (1972, Barcelona) i Muntsa Vicente (1972, Barcelona).

No és la primera vegada que Ed Brubaker (1966, Bethesda, Maryland, E.U.A.) porta el noir a qualsevol altre gènere, fins i tot partint de productes molt específics i referencials. Ho ha fet amb els superherois i amb els còmics d’humor juvenil. Extreu amb pinces allò que li interessa i ho porta a les ombres del noir amb diferents graus d’immersió. Compte, a Friday hi ha molta negociació entre el gènere d’origen, les novel·les de misteri juvenil, i el de partida, el noir. D’això en surt una protagonista “xaman”, que camina entre aquests dos mons. Si el noir posa el focus en els secundaris, aquells que estan “a l’ombra de”, l’ajudant d’un Sherlock juvenil és la protagonista idònia amb totes les arestes que Brubaker li perfila.

De fet es pot dir que tot aquest volum es dedica a col·locar el tauler i les peces. Presentar els seus personatges elaborats, els seus trasfons i el lloc on hi viuen, prenent com a base els d’aquelles novel·les referencials i empenyent-los una mica cap al desencant, el desengany i amb una sensació crepuscular. També intenta generar un to i una atmosfera plomissos i boirosos, però més enllà d’això, la trama “cap endavant” brilla per la seva absència. Potser un intent aquí i allà, potser alguns agents ocults que encara no percebem com a tals, però poca cosa més. Tampoc li cal perquè el podem gaudim. Tot està tan ben pensat i Martín i Vicente ho resolen tan bé, demostrant que han entès sense cap mena de dubte la proposta, que el que tenim aquí és el més perfecte dels pessebres. Només hi poso una pega: l’edició “de butxaca” de Mai Més, que no fa justícia a un apartat gràfic que en el seu origen era widescreen.