Una continuació notable—més precisament, un desenvolupament—d’aquesta sèrie de detectius postjuvenil, en la qual, després d’un primer volum dedicat a presentar personatges, construir context i rerefons, i afinar el to, ara s’arremanga per aprofundir en la trama i la intriga que hi ha darrere. Si el primer volum tenia una notable aura crepuscular amb un fort accent noir, aquí es mantenen aquests codis mentre es posa fil a l’agulla. El resultat és ja un còmic de detectius efectiu que funciona de meravella tant pel treball previ com pel misteri en si mateix. Res a Friday es sosté només per l’atractiu del misteri. Ens han fet conèixer de debò la Friday, i els autors han aconseguit que ens importi tant com ens importaria Holmes, Watson i altres personatges similars.
Amb tota la carn a la graella, encara aconsegueixen jugar amb els tòpics del gènere i generar algun gir inesperat. Efectivament, tenim persecucions sigil·loses i descobriments de documents, però també escenes potents i tenses, com la cursa frenètica de la Friday fins a casa de les seves mares. L’altra part del toc especial ve pel rerefons fantàstic, que aquí irromp de ple a la història aportant moments salvatges i inesperats. Tot això és fruit, novament, del ritme tan ben mesurat de la història—què passa, quan passa i com passa. Un cop més, la posada en escena de tot el relat em sembla magistral.
Més elogis també per al tàndem artístic. En aquest segon volum, aprecio encara més aquest traç de línia fina que Martín ha donat al dibuix, que em fa pensar en obres més clàssiques i fins i tot en el més recent Hobtown Mystery Stories, que també busca un cert retorn a l’estil clàssic. La paleta de colors continua sent un excel·lent diàleg entre l’aventura juvenil i el noir.
