Coincideix aquesta reedició de Gargots de Cesc amb una espectacular retrospectiva de l’obra de l’artista gràfic Saul Steinberg a la Fundació March de Madrid. En el pròleg de l’edició original, de l’any 1969, Joan Fuster entronca el traç de Cesc, nom de pluma de Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927-2006) amb altres col·legues seus com Siné, Sempé o l’esmentat Steinberg -“un écrivain d’avant l’alphabet”, com va definir el poeta Claude Roy el dibuixant d’origen romanès-.

L’especial admiració per part de poetes i escriptors de l’ofici de ninotaire no és casual. La cal·ligrafia del vinyetista, com el vers del poeta, és una línia que no surt del no res; hi ha una feina prèvia de documentació, meditació i escriptura bastant ingent i de tendència fallida; necessària per ser capaç de condensar el dibuix que pretén l’artista, sigui poètic, satíric o resignat.

Aquest fals recull de traços imperfectes compila les creacions gràfiques publicades a la revista Serra d’Or del 1963 al 1968. Cesc es troba en un moment creatiu deliciós, capaç de parlar de tu a tu al de contemporanis seus com el dels fundadors de la mítica revista Hara-Kiri: Cavanna i Fred.

Fill del també dibuixant, il·lustrador i bibliòfil Joan Vila (D’Ivori), a la dècada dels 60, Cesc porta ja més de 10 anys de carrera a l’humor gràfic. Comença fent una vinyeta diària al Diario de Barcelona l’any 1952, i l’any següent, cul inquiet, ja s’aventura a crear la seva pròpia revista d’humor gràfic Tururut!, de curta existència, avançada al seu temps, en la que hi participen la flor i nata del dibuix català: Opisso, Muntanyola, Coll, Martz Schmidt, Escobar, Conti, Tinet o Peñarroya.

Sempre solidari amb les classes socials més desafavorides pel “desarrollismo español” -just el 1962 publicava una trilogia única centrada en El peó de camins, L’escombracarrers i La florista, totes 3 reeditades per Kalandraka l’any 2017 [l’edició original, a càrrec de Lumen]-, Cesc despulla les contradiccions del franquisme en sortir dels anys més durs d’autarquia. Les seves imatges iròniques i tendres retraten a la perfecció les contradiccions de la societat catalana des dels anys seixanta fins als noranta quan es jubila.

Aquest 2024, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha malbaratat una oportunitat única per commemorar el centenari d’un altre ninotaire excepcional, Josep Coll. Esperem que el 2027, coincidint amb el centenari del naixement d’en Cesc no amagui el cap sota l’ala. Per respecte a una disciplina artística ben arrelada a casa nostra, la de dibuixant.

Mentrestant, ens podem delectar amb Gargots, llibre encara vigent avui en dia, com recorda en Francesc Parcerisas – de nou un poeta-,  en el pròleg de la nova edició a càrrec de Publicacions de l’abadia de Montserrat. En 50 anys, només hem canviat les barraques per les tendes de campanya del Decathlon. La misèria encara ens rosega els talons.

A Madrid, en un entorn obscenament luxós, aconseguit mitjançant l’espoli més vergonyós, recuperen un altre llapis únic, Saul Steinberg.