L’Heura és una noia vital, curiosa i afectuosa que viu amb el Roc, a qui considera el seu avi, en un món postapocalíptic, en un futur més que possible on la nostra societat finalment ha col·lapsat. L’Heura explora el seu món, troba espurnes de vida i aprèn tant de les seves troballes com de les històries dels grans. Però un dia, una inundació obliga el seu avi Roc i ella a traslladar-se a viure amb la petita comunitat veïna, on trobarà la Ylvi i en Basil, els seus companys inseparables en les aventures que vindran.
En plena pandèmia, la revista Cavall Fort va convocar un concurs de còmic, i la Màriam Ben-Arab (La Roca del Vallès, Barcelona, 1983) s’hi va presentar i el va guanyar. Les quatre pàgines guanyadores van aparèixer al Cavall Fort del febrer del 2021, on es presentava l’Heura en un món desolat, però amb un bri d’esperança quan es troba una abella i la pot salvar per portar-la a l’hivernacle dels seus veïns. Poc després, rep l’encàrrec de crear més pàgines d’Heura de manera mensual i, amb l’ajuda de Volker Schmitt (Neuwied am Rhein, Alemanya, 1980) als guions, van trenant la història que ara queda recopilada en un bonic àlbum de format clàssic.
Ben-Arab i Schmitt creen una història que es pot seguir al llarg del llibre, però que alhora ha de ser en petits episodis autoconclusius per poder ser publicada a la revista. I ho aconsegueixen meravellosament. L’Heura és una noia dinàmica, i aquest dinamisme es trasllada a les pàgines, que en general tenen moltes vinyetes, una necessitat del format que l’emparenta amb el còmic francobelga més clàssic, sempre pensat per a les revistes. Però aquestes vinyetes són molt variables i vives, sense un marc negre que les restringeixi, amb molta diversitat de formes i fins i tot pàgines dobles que trenquen la regularitat i guien els ulls del lector.
Amb un dibuix cartoon de línia clara i amb molta personalitat, s’hi poden percebre influències de la BD, però amb un estil més proper al còmic infantil germànic. Tot i això, el traç de Ben-Arab té tanta personalitat pròpia que s’identifica ràpidament. Durant molts mesos, va ser la primera pàgina que buscàvem per llegir a Cavall Fort. Pàgines on hem pogut veure la contínua evolució en el dibuix i com, des de les primeres pàgines i la portada d’aquell febrer del 2021, l’Heura ha crescut amb les seves aventures.
Històries tendres, plenes d’aventures, divertides a vegades però també tristes d’altres, i sempre amb un esperit crític de concienciació ecològica, que assenyalen alguns dels nostres comportaments més habituals que no tenen cap mena de sentit i que haurien de canviar si volem evitar el futur de l’Heura. Ben-Arab i Schmitt s’atreveixen a tocar temes espinosos, com la mort, amb molta sensibilitat, i a presentar un món apocalíptic, erm i dur adaptat als infants, on destaquen l’aventura, l’esperit de col·laboració, l’optimisme per crear un nou món i la curiositat per aprendre del passat per no repetir els mateixos errors.
Segur que en el col·lapse la gent bona serà la que sobrevisqui, sense cap mena de dubte. Heura és, sobretot, esperança: un còmic hopepunk per als més petits. I nosaltres som afortunats, perquè ben aviat hi haurà una novel·la gràfica amb més aventures de l’Heura.
