En l’imaginari europeu, hi ha rutes que ens semblen més o menys aventureres, exòtiques o perilloses, depenent de la seva direcció —est, oest, sud, nord— i de la seva distància, però sempre amb Europa en algun dels seus extrems. Quan se surt d’aquests paràmetres, s’entra en camins gairebé inimaginables, que trenquen les nostres referències. Aquests són els camins que cerca Sylvain Tesson (París, França, 1972), viatger i escriptor, que en aquesta ocasió vol resseguir els passos d’alguns dels fugitius dels gulags soviètics a Sibèria cap al sud, almenys segons es relata al llibre La llarga caminada de Slavomir Rawicz, un escriptor polonès que suposadament explica la seva pròpia experiència.
Així, decideix sortir des de Iakutsk, a la Sibèria oriental, i es dirigeix cap al sud caminant, a cavall o en bicicleta com a únics mitjans per fer el viatge. La ruta el porta a vorejar el llac Baikal, travessar les estepes de Mongòlia i el desert del Gobi, passar per les valls de la Xina i pel Tibet, creuar la serralada de l’Himàlaia i arribar a Calcuta, a l’Índia. Un trajecte en el qual es va trobant amb gent local, sovint acollidora, altres vegades més hostil. També es creua amb altres viatgers, tant occidentals com locals, i amb la burocràcia de les fronteres, que l’obliga a fer recorreguts circulars en tren per travessar-les sense problemes. Però, sobretot, es tracta d’un viatge en solitari per trobar-se i posar-se a prova a si mateix.
Virgile Dureuil és un entusiasta d’aquesta aproximació a l’aventura viatgera de Tesson i torna a adaptar al còmic un dels seus viatges, després d’haver-ho fet amb Dins dels boscos de Sibèria (Símbol, 2020) i Berézina (Símbol, 2022), sempre amb Rússia com a protagonista. Dureuil ofereix una nova visió dels viatges de Tesson, posant imatges a la seva prosa intimista i, de vegades, poètica, amb il·lustracions que també són molt personals, allunyades del que podria ser un reportatge fotogràfic o un documental fílmic. Dureuil opta per seguir el viatge des de fora, amb una càmera imaginària que pot enquadrar com vol, i juxtaposa aquest punt de vista extern als textos en primera persona. Un punt de vista que, a més, li permet situar Tesson a escala amb els paisatges que transita, que també són protagonistes de la història. Els seus dibuixos, amb colors que volen transmetre sensacions cromàtiques, la llum i el clima, van més enllà d’un retrat fidedigne. El dibuix i la narrativa que aporta Dureuil enriqueixen el relat de Tesson, creant una nova manera de viure l’aventura del viatge.
