La Marga baixa al bar d’en Quico a fer la seva cerveseta diària i, com de costum, coincideix amb en Miguel, que ven loteria, i el seu gos Macuto. Però aquell dia descobreixen que la Marga porta l’esperit de la seva amiga Júlia dins del carro de la compra. La Júlia es troba atrapada per un vampir al seu castell a l’Europa central. Així que tots tres (i en Macuto) decideixen sortir al seu rescat amb el 2CV d’en Quico, iniciant així una aventura que els durà a travessar Europa i a trobar-se amb personatges pintorescos.

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, Barcelona, 1965) i la Raquel Gu (Barcelona, 1972) creen un road trip esbojarrat, surrealista, ple de fantasia i que s’endinsa en l’imaginari de Pérez Andújar, on les referències culturals són contínues i els jocs de paraules inesgotables. El viatge és l’important, el destí incert i irrellevant, l’amistat primordial, una amistat de gent de barri, en aquest cas del Clot barceloní, un d’aquells barris obrers on l’onada de la gentrificació arriba de manera inexorable, un barri que els dos autors coneixen i viuen. Una amistat que té molt de sororitat, amb una gran quantitat de personatges femenins que es donen suport, que s’entenen i que es cuiden des de diferents nivells, amb la presència de la Maruja Torres com a força aclaparadora en aquest sentit, en una lluita contra un patriarcat vampíric i antiquat. Un enemic xuclador de sang i esclavitzador, metàfora d’aquest capitalisme que només la gent de barri, unida, pot arribar a vèncer, ni que sigui provisionalment. Temes de fons que no són el més rellevant en aquesta aventura: el que realment domina és el joc amb un univers inesgotable de referències, antigues i modernes, cultes i populars, marca inconfusible de Pérez Andújar, a les quals Raquel Gu s’afegeix amb les seves caricatures i homenatges gràfics. Per exemple, hi ha un homenatge a aquella Europa sense fronteres, que és un personatge de fons, però que no es reflecteix en els escenaris turístics habituals, sinó en les referències de l’imaginari, d’aquella cultura comuna. És la intenció dels autors que totes aquestes referències creïn la història per si mateixa més que no pas ser jocs de fons, creant una aproximació estranya a l’aventura. Un road trip guiat pel joc de l’Oca que s’ha d’entendre més com un vodevil dels germans Marx que no pas com un viatge de descobriment a l’ús.

Tot amb un ritme incessant, travessat per aquests jocs de paraules i girs polisèmics tan propis de Pérez Andújar, que juguen amb els sentits i els matisos. No sempre són fàcils de traslladar al llenguatge gràfic, però Raquel Gu ho resol amb naturalitat, mantenint la narració àgil i viva, amb un dibuix en el seu estil personal de caricatures anguloses, més centrat en l’expressivitat dels personatges i els seus enquadraments que no pas en els fons.
Cal destacar també el color, tons càlids, entre ocres i rogencs pastís, que semblen a primera vista uniformes en tot el llibre, però que es van modificant subtilment entre episodis, donant una ambientació diferenciada i una progressió molt suau.

Un còmic excel·lent, encara que no del tot rodó —més aviat ovalat. Traslladar l’imaginari literari de Pérez Andújar al llenguatge gràfic no és gens fàcil, perquè el tempo narratiu i les estructures del còmic tenen els seus propis codis. Potser, davant de tanta referència, el lector esperaria una aproximació més clàssica als esdeveniments i a la relació de forces entre els personatges; potser, en canvi, els autors han volgut trencar-ho. Ara bé, el fet que tots els personatges mostrin la mateixa capacitat d’enginy i de joc verbal pot acabar trencant un cert equilibri entre ells.
Hi ha un cert flow dels còmics de Bruguera i fins i tot de la BD de l’escola de Marcinelle que, intencionadament o no, els autors trenquen deixant una certa estranyesa en el lector clàssic. Planteja també el dubte de si un còmic en què les referències són el camí de la història té un lector potencial només generacional o com l’interpretaran lectors més joves en funció de quantes  referències els hi vagin ressonant. Problemes menors per a un còmic trepidant, ple d’aventura i fantasia de gent de barri orgullosa de ser-ho. I sí, jo també sóc del Clot.