Interessant malabarisme entre el romanticisme, la política i la tecnologia, sublimat tot plegat per un to molt subtil de comèdia i aires teatrals. L’ estació apel·la a la figura mitològica de Circe en la seva sinopsi editorial, però en el seu desenvolupament i desencadenants no deixen d’amagar-se punts d’absurd que, lluny de mostrar als homes com a herois èpics, mostra els seus drames com ridículs, absurds, fruit del caprici i de la fugida cap endavant.
El misticisme aquí es sosté, des dels seus escenaris colossals: edificis immensos, passadissos laberíntics, despatxos desproporcionats, galeries de control televisat infinites. És en aquests espais faraònics on es contrasta la feblesa de l’esser humà davant les seves pretensions. És potser aquí on podem apropar la història al Brazil de Terry Gilliam o al recent Hecha a sí misma d’Alicia Martín Santos, on la satíra és més evident.
Raphaël Geffray (París, França) busca el drama per acumulació i l’executa en diverses pistes de circ per accentuar-ne el contrast. Practica una mirada cap a l’interior de les altes esferes, a les jugades d’intriga palatina i a l’ànim de revolta popular creixent. El nexe de tot plegat és un amor obsessionat de tensió constant, egoista per ambdues bandes i tòxic fins a dir prou, que m’ha recordat una mica també aquell Intensa de Sole Otero.
És aquesta una proposta que ho fia tot al drama, l’exacerbació i el caràcter teatral, vibra en harmonia amb l’estil que ha triat aquí Geffray. Els seus personatges són minimalistes en la figura, lleugerament caricaturescos en primer pla, de traç fràgil i formes acolorides. Aquests personatges es converteixen gairebé en taques en els contextos elefantíacs. I encara més vans i fràgils es mostren tant davant els jocs geomètrics de pantalles i passadissos com quan es perden en la immensitat de les masses. La estació és un ball continu de línies rectes contra formes orgàniques. De traços contra borrons. En fi, un elegant xoc d’oposats, vestit amb una paleta de colors molt modernista, molt recomanable per la seva vocació avantguardista.