Els camins de la memòria i l’expèriencia personal

 

Una educació oriental
Charles Berberian 
(Planeta Cómic)

El nou treball de Charles Berberian ressegueix els carrers del Líban, el país on va viure part de la seva infantesa, per construir un relat de records on predomina una llibertat gràfica i narrativa absoluta. Berberian desplega tota la seva amalgama estilística i tracta temes de caire metafísic amb una aproximació planera i senzilla. Fuig dels llocs comuns i aconsegueix, en molt poques pàgines —menys de les que sol ocupar una obra memorialística—, elaborar un retrat excel·lent d’una joventut que serveix com a homenatge pòstum a la figura d’un germà idealitzat. Un dels còmics de l’any.

 


Quan moris serà tot per mi.
Zerocalcare
(Pol.len edicions)

L’obra de Zerocalcare, sempre emmarcada dins l’àmbit autobiogràfic, es pot dividir entre els reportatges amb ànim de protesta i denúncia, i aquells de revisió de la seva vida associada a la família, els amics i l’entorn de Rebbibia en general. I aquest Serà tot per a mi s’emmarca dins dels segons. La present mira cap a la figura del pare per desemmascarar un passat ocult de relacions intergeneracionals seques entre els homes de la família. Executa el malabarisme molt a prop del lector i es permet alguna microvariació narrativa pròpia del joc amb relats situats en temps diferents. El resultat és un còmic que toca moltíssims pals però aconsegueix que no se n’escapi cap: és el mateix protagonista qui els recull tots i els fa encaixar.

 

Literatura i Còmic

 

La maledicció de Castelmaure
Lewis Trondheim i Alfred
(Editorial Finestres)

No es tracta d’una adaptació, ben al contrari: Lewis Trondheim —aquí en la seva faceta de guionista— s’associa amb Alfred (de qui recentment s’ha publicat Maltempo) per crear un conte medieval i explorar totes les possibilitats que ofereix el gènere (hi trobarem una bruixa, un castell, nens mutants…). Una obra que demostra l’enginy narratiu de tots dos autors. Un viatge delirant per un món on la màgia i la política s’entrellacen. Sense cap mena de dubte, el llibre perfecte per regalar aquest Sant Jordi.

 

Orlando
Delphine Panique
(La topera)

“La primera vegada que vaig llegir Orlando, de Woolf, va ser un xoc: contenia tots els temes que m’interessen. La qüestió de la fluïdesa de gènere, el feminisme, la classe social però també els temes del viatge, la creació artística, l’amor, la memòria i el pas del temps. I tot plegat amb una gran dosi d’humor”.
Adaptant a la seva manera la novel·la Orlando de Virginia Woolf, Delphine Panique presenta un àlbum lleuger i divertit, que barreja alhora referències a la literatura, a la cultura popular i als relats de viatges, tot qüestionant de passada el gènere i la sexualitat. (Entrevista a Delphine Panique)

 

Esqueixos
Toni Benages i Gallard
(Males herbes)

Quan llegeixes aquest breu volum notes que l’autor s’ho ha passat d’allò més bé fent aquestes adaptacions. La sensació que tens com a lector és que són històries creades com a entreteniment, sorgides del desig de retrobar-se amb el Benages lector encara en formació. Són petits brots on hi trobareu idees, solucions narratives, jocs i referències.
De pas, ensisa el lector i aconsegueix que surti en estampida a cercar els cinc relats originals a la llibreria o biblioteca més propera. (Llegeix tota la ressenya)

 

Noves narratives

 


Mala Olor
Nadia Hafid
(Editorial Finestres)

Durant tota l’obra sobrevola un ambient opressiu que pot arribar a recordar una pel·lícula de sèrie B híper-estilitzada, amb aquesta olor que s’escampa i que acaba envaint-ho tot com una massa informe que destrueix tot allò que toca. Hafid no ens ho dona tot mastegat. Com totes les obres de l’autora, Mala Olor demana la complicitat del lector per cobrir forats i donar significats. És feina nostra treure conclusions en una lectura on tot sembla mesurat al mil·límetre, fins i tot els diàlegs, on no si sobra cap paraula. Una feina només a l’abast de qui s’entesta en polir el seu estil explicant molt amb els recursos essencials. (Llegeix tota la ressenya)



L’estació
Raphael Geffray
(Andana gràfica)

Raphaël Geffray fa servir el microcosmos d’una simple estació ferroviària per crear un univers d’espais freds, cossos que es perden dins la maquinària de la modernitat i geometries impersonals que recorden molt l’univers de Playtime de Tati. L’autor juga amb les desproporcions d’aquest context laberíntic per narrar una història d’amor tòxic que, alhora, funciona com una metàfora perfecta de les jerarquies socials, amb una narrativa visual carregada de simbolisme.

 

L’aventura de viatjar

 

Les tres reines
Magali Le Huche
(Garbuix Books)

Barreja el road movie amb el descobriment d’un mateix en el pas de la infantesa a l’edat adulta, un coming of age, temes que tenim interioritzats amb mil i un trops, majoritàriament provinents del cinema americà. És curiós com subtilment Le Huche els fa seus, girant-los i convertint-los en quelcom nou, amb un to feminista, humanista i també, molt francès, d’aquella cultura revolucionària de la qual encara queden restes i que es percep en la seva ficció. Les tres reines és un còmic pel públic juvenil, ple d’aventures i humor, que es llegeix amb goig, amb temes i plantejaments ben actuals i ple de lliçons de vida, d’aquelles que és millor aprendre amb un somriure”. (Llegeix tota la ressenya)

 


La senda del llop
Virgile Dureuil
(simbol editors)

Virgile Dureuil és un entusiasta d’aquesta aproximació a l’aventura viatgera de Tesson i torna a adaptar al còmic un dels seus viatges, després d’haver-ho fet amb Dins dels boscos de Sibèria (Símbol, 2020) i Berézina (Símbol, 2022), sempre amb Rússia com a protagonista. Dureuil ofereix una nova visió dels viatges de Tesson, posant imatges a la seva prosa intimista i, de vegades, poètica, amb il·lustracions que també són molt personals, allunyades del que podria ser un reportatge fotogràfic o un documental fílmic. Dureuil opta per seguir el viatge des de fora, amb una càmera imaginària que pot enquadrar com vol, i juxtaposa aquest punt de vista extern als textos en primera persona. Un punt de vista que, a més, li permet situar Tesson a escala amb els paisatges que transita, que també són protagonistes de la història. Els seus dibuixos, amb colors que volen transmetre sensacions cromàtiques, la llum i el clima, van més enllà d’un retrat fidedigne. (Llegeix tota la ressenya)